Els boscos prop d’Oele, de Piet Mondrian, 1908, és una simfonia de color i geometria natural que continuen presents en el seu últim estil, l’abstracte, pel qual és més conegut.
La seva pintura no representa una realitat virtual, utilitza el contingut per a transmetre una sensació o estat d’ànim.
El color explora la connexió de la pintura en la música i la psicologia del color, així com la recerca de l’espiritualitat.
És la introducció a l’art abstracte que desenvolupà posteriorment.