“Bufa una lleu, imperceptible brisa i les peces de Whitaker es posen en marxa. Una coreografia de formes diverses i línies molt netes obren efectes hipnòtics en qui les mira fixament. Les parts que les componen es mouen segons com bufi el vent, canvien de direcció, semblen replegar-se sobre si mateixes i s'engrandeixen com si fossin el mecanisme d'un calidoscopi alliberat; giren i giren al voltant de l'eix que les sosté i així van modelant els corrents d'aire. Disposades a la intempèrie, soles o en grups, les escultures semblen recreacions de l’espiral de l'ADN”