A partir dels cartons dibuixats pels tallers artístics, l'art de fer vitralls consistia, a l'edat mitjana i fins al segle XX en la realització d'un gran nombre de trossos de vidre que són tintats o tenyits de color en la seva massa i realçats amb traços de grisalla per ser finalment units amb tires de plom que delimiten les figures i aïllen els diferents colors per mantenir el seu valor. La massa de vidre plena de bombolles i impureses actua sobre la llum trencant-la en mil raigs de color. La pròpia tècnica, per no esborrar les figures amb la irradiació dels finestrals, imposa una composició plena en un espai sense profunditat, amb un dibuix precís i riquesa de color.

Durant el període gòtic, l'art dels vitralls esdevé l'art hegemònic del color i del dibuix, pren les funcions simbòliques-docents de la pintura mural amb els seus complets programes iconografics que fan convergir a la major part dels tallers i centres artístics europeus, principalment de França, en el dibuix dels cartrons que és el pas previ de la realització d'un vitrall.

Els modernistes van reprendre l’art del vitrall a la seva arquitectura. Sovint la seva temàtica és floral i paisatgística.

Nosaltres hem volgut convertir algunes finestres i portes de l’escola amb vitralls modernistes.

Hem observat els grans vitralls de les catedrals gòtiques i dels modernistes amb renom. Hem pogut veure com es realitza un vitrall i ens hem posat en marxa.

Nosaltres no hem fet servir ni vidre, ni plom. Sobre un paper hem dibuixat les flors. Després hem els hi hem donat color sobre un full de plàstic amb retoladors permanents. Finalment les hem repassat amb retolador negre emulant el plom que unia els diferents trossos de vidre.

Podreu contemplar els nostres vitralls en els finestrals i portes dels passadissos de l’edifici de Ponent.

Àligues i Dracs