PERSPECTIVA ATMOSFÈRICA

La perspectiva aèria o perspectiva atmosfèrica és el mètode amb el qual es produeix una sensació de profunditat en una pintura, en imitar l'efecte d'espai que fa que els objectes es vegin més pàl·lids, blaus i nebulosos o menys distingibles a distància mitjana i llunyana.

El terme va ser encunyat per Leonardo de Vinci, però la tècnica va poder haver estat emprada ja en les antigues pintures murals grecoromanes de Pompeia.

Es va descobrir que la pols i la humitat en l'ambient causaven la dispersió de la lluminositat. La llum pot ser llum de longitud d'ona curta (blava) més disseminada i la llum de longitud d’onda llarga (vermella) menys escampada.

Els pintors italians dels temps de Leonardo van usar el procediment; i va ser aprofitat també al segle XV pels artistes europeus del nord i després per William Turner.

Nosaltres hem volgut aconseguir la profunditat en uns paisatges senzills de muntanya a base d’aigualir cada vegada més l’aquarel·la crean aíxi la sensació de profunditat i llunyania.

Maiets i Maneirons